Segons el professor Jesús Tuson hi ha una forta tendència a voler anorrear les llengües minoritàries, amb l’argument que les majoritàries són llengües de cultura i parlades per centenars de milions de persones i per això es pregunta si cada estat vol una sola llengua, ja que en eixe cas sobren 5.800 llengües de les 6.000 que es calcula que hi ha en el planeta.
Açò ens mou a reflexionar: una llengua significa una forma de veure en primer lloc l’entorn de la comunitat que la parla, i una manera de veure i viure el món i de configurar-se com a persones des de la llengua pròpia. Ja deia Sanchis Guarner –nascut fa tot just 100 anys– que el qui renega de sa llengua és com el qui renega de sa mare, i és que les llengües són un patrimoni cultural per a tots.
La Constitució espanyola diu que són un patrimoni cultural que cal protegir i defensar. Destruir la cultura, com destruir el medi ambient és, en definitiva, destruir una part important de la humanitat.
És evident que no es poden establir categories en les llengües i menys pel nombre de persones que les usen, tan important és una llengua indígena americana o africana, com una llengua europea. No és més important el xinés o el japonés que ho puga ser el suec.
I pel que fa a eliminar llengües, quan una llengua desapareix es perd per a sempre un patrimoni que pertany a tota la humanitat. És com si destruïm estàtues, pintures, arbres, espècies animals. Destruiríem quadres d’un pintor per haver pintat pocs quadres? Anorrearem una espècie animal per tindre pocs individus? Destruirem una llengua per tindre una xifra de parlants inferior a altres? De veritat podem pensar que sobren 5.800 llengües?
Albert Pérez i Marco
