Sobre el topònim Paterna

Hui encetem este blog i hem cregut que la millor manera de fer-ho era amb una breu ressenya sobre el topònim que dóna nom a la nostra ciutat. 

El nom de Paterna es documenta per primera vegada, amb esta mateixa forma, en el Llibre del repartiment, en la donació que el rei Jaume I féu a Artal de Luna, l'1 d'agost del 1237. La Crònica del mateix rei també l'arreplega.

Sobre l'etimologia del topònim, Joan Coromines apunta que ve del llatí paternus -a (‘relatiu al pare’), que ha mantingut la t intervocàlica d'acord amb la fonètica mossàrab, en lloc de sonoritzar en d. Sanchis Guarner és de la mateixa opinió i en l'obra El mozárabe peninsular inclou Paterna entre els topònims mossàrabs. La t podria ser també una reminiscència àrab, atés que l'arabista Carme Barceló cita bat arna i qaríya bat arna (‘alqueria de Paterna’) al referir-se al nostre topònim. Coromines arreplega els noms Alpatarní i Albatarní, on apareix la t intervocàlica, en noms arabitzats a partir del topònim de la nostra vila. 

Quant a la fonètica, Paterna, d'acord amb les normes de la nostra llengua, presenta la e oberta pròpia de  la terminació (eterna, moderna, etc.)

El gentilici ‘paterner’

El gentilici corresponent al nostre topònim és paterner-paternera, forma popular usada al municipi, i és la forma que recullen la Gramàtica Valenciana de Manuel Sanchis Guarner (1950), el Diccionari català-valencià-balear, la Gran enciclopedia de la Región Valenciana (1977), el Diccionari General de Francesc Ferrer Pastor (1985), el Diccionari valencià de la Generalitat Valenciana (1995) i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.