divendres, 25 de novembre del 2011

Curs en línia: «La dièresi en valencià»

Seguim amb una nova lliçó del nostre curs en línia, que esta vegada tracta sobre l'ús de la dièresi. Normalment, sempre vos recordem les lliçons anteriors del curs per si hi esteu interessats, però, en este cas, seria que especialment recomanable que refrescàreu la separació sil·làbica en valencià, que vam veure en la lliçó 1. En qualsevol cas, ací teniu la llista completa de les lliçons del curs:
1. La síl·laba en valencià
2. L'accentuació gràfica
3. L'accentuació diacrítica
4. La dièresi
5. L'apostrofació i la contracció


divendres, 18 de novembre del 2011

Notícies de la setmana: presidència de l'AVL, Twitter, videojocs i Enric Valor

Hui mateix, ha tingut lloc el ple en què s'ha elegit Ramon Ferrer com a nou president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua amb 12 vots a favor dels 20 possibles. Tal com arreplega la nota de premsa de la institució, les principals línies d'actuació del nou president seran augmentar la promoció del valencià (que falta ens fa), una col·laboració més estreta amb la Generalitat, augmentar la relació amb altres entitats lingüístiques i normatives, i culminar els projectes en marxa de la institució. En l'acte també s'ha elegit Josep Palomero com a vicepresident, Verònica Cantó com a secretària i, com a vocals, Emili Casanova i Josep Lluís Doménech. També podeu llegir la notícia al Levante-EMV.  

Esta setmana, nombrosos mitjans s'han fet ressò de la imatge del món que mostra l'ús que es fa de Twitter segons els idiomes. Com podreu comprovar, a la Comunitat Valenciana hi ha un predomini aclaparador del castellà (color magenta) i només es distingeixen uns illots minúsculs d'ús del valencià (en verd) disseminats pel territori. Si haguérem de destacar alguna zona, possiblement seria la zona dels Ports i el que sembla ser el sud de la província de València i el nord de la d'Alacant. A les Balears la situació millora una miqueta (hi ha més densitat de puntets verds) i a Catalunya predomina el verd, tret de la zona de Barcelona, on està més igualat. Sort que la llengua no depén de Twitter!

Ens centrem ara en coses més positives. A través de Termcat ens arribava la notícia que l'empresa Ubisoft comercialitzarà el primer videojoc en la nostra llengua. Es tracta de Les aventures de Tintín: el secret de l'Unicorn que apareixerà per a la plataforma Nintendo 3DS i que es basa en la pel·lícula de Steven Spielberg, Peter Jackson i Kathleen Kennedy, estrenada recentment en els cines. Per a l'elaboració d'esta versió, Ubisoft Barcelona i Ubisoft Montpeller han comptat amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. No cal dir que és un pas avant ben notable que la llengua comence a introduir-se en un sector d'activitat que arriba a tanta gent i on tenia fins ara una presència nul·la. Vos deixem un tast en forma de vídeo perquè aneu fent boca: 



I si vos agrada el tema, potser també vos agradarà la Terminologia dels videojocs que ha elaborat el Termcat, on podeu trobar tant terminologia tècnica del procés de creació de videojocs (sabeu que és una malla de polígons? i un sobremostreig?) o termes més habituals entre els usuaris (aventura gràfica, enemic final, PNJ, etcètera). 


I acabem amb bon gust de boca. El 2011 és un any molt significatiu perquè es commemora el centenari del naixe-ment de dos autors capdavanters de la nostra cultura: Manuel Sanchis Guarner —que ja hem comentat en este blog— i Enric Valor, que va ser l'«Escriptor de l'any» 2010 de l'AVL. Per a commemorar l'efemèride, s'ha creat un espai dedicat a Enric Valor dins de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, fruit de la col·laboració entre l'AVL, l'IEC i la Universitat d'Alacant. En esta pàgina podeu trobar informació molt completa sobre la seua vida i la seua obra, i també un recull bibliogràfic sobre estudis relacionats amb l'autor, una selecció del seu epistolari, propostes didàctiques, imatges i enllaços. Entre tot este material, voldríem destacar tres documents que no es poden descarregar en la web de l'AVL, però als quals podeu accedir a través de la Biblioteca Virtual Cervantes. Es tracta de l'extens monogràfic Enric Valor: el valor de les paraules, on trobareu nombrosos estudis elabo-rats per figures capdavanteres de la cultura valenciana, i de dos materials didàctics molt interessants: la vida d'Enric Valor en còmic, i el llibre didàctic adreçat a professors de l'ESO i batxillerat. Esperem que vos faça profit.


I ja sabeu que si trobeu a faltar alguna notícia, podeu deixar l'enllaç en els comentaris d'esta entrada. Salut!

divendres, 11 de novembre del 2011

Curs en línia: «L'apostrofació i la contracció»

Hui vos oferim una altra lliçó del nostre curs en línia; més conretament, és el torn de l'apostrofació i la contracció. Estes dos qüestions ortogràfiques no presenten una dificultat especial, encara que, si no anem amb compte, ens poden suposar més d'una errada, la qual cosa pot ser important si estem fent un examen oficial (no està la cosa per a anar perdent punts amb coses fàcils!). Per això, si teniu previst presentar-vos als exàmens del mitjà i el superior de les pròximes setmanes, no oblideu fer una lectura atenta als vostres escrits abans de lliurar-los als examinadors: fixeu-vos en els accents (no oblideu els diacrítics), les dièresis... i en els apòstrofs, clar.


Aprofitem per a recordar-vos que també teniu disponibles les tres primeres lliçons del curs:
No oblideu que podeu consultar-nos els vostres dubtes deixant un comentari en l'entrada corresponent. 



dissabte, 29 d’octubre del 2011

Estructura i continguts de la Gramàtica zero

Fa unes setmanes, en la secció Notícies de la setmana, ens feien ressò de la publicació de la Gramàtica zero: el millor ús amb la mínima gramàtica, una iniciativa del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, en col·laboració amb les altres universitats valencianes. L'obra, que ja es pot consultar i descarregar en PDF, pretén ensenyar la llengua de la manera més planera possible, reduint al màxim la terminologia i les explicacions tècniques, i augmentant els exemples il·lustratius que ajuden els aprenents a comprendre i retindre la informació.

Portada
Esta declaració d'intencions es reflecteix també en el contingut, ja que no estem davant d'una gramàtica a l'ús per diversos motius. En primer lloc, este manual se centra en la sintaxi i deixa de banda els altres aspectes gramaticals com l'ortografia o el lèxic ja que, segons declaren els autors, són qüestions que es poden resoldre satisfactòriament recorrent a verificadors ortogràfics i diccionaris, mentre que la sintaxi, a través de la qual articulem el nostre pensament, presenta problemes més difícils de solucionar. En segon lloc, la novetat més destacable és l'enfocament que adopta a l'hora d'explicar els continguts pròpiament gramaticals: s'allunya dels tecnicismes lingüístics habituals, que dificulten la comprensió als usuaris no experts, i incorpora un to més planer en les explicacions amb nombrosos exemples com a reforç a l'exposició teòrica.

El manual es basa en 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs i que es completen amb un document annex:
  • Fonamental: arreplega els errors de sintaxi més bàsics i, per tant, més freqüents, com poden ser l'ús del lo neutre o l'ús de la preposició a davant d'objecte directe. (15 fitxes)
  • Errades típiques de castellanoparlants: com diu el títol, aborda els errors que solen estar provocats per les interferències lingüístiques del castellà, com la confusió entre gens i res o entre els pronoms ho i lo(14 fitxes)
  • General: incideix en aspectes que no són tan habituals com els dos primers blocs, però que també solen provocar confusió; és el cas de la distinció entre baix - davall -sota o si no i sinó(És el bloc més extens amb 44 fitxes)
  • Termes gramaticals: s'hi fa una explicació de la terminologia lingüística que, inevitablement, ha calgut utilitzar en les explicacions, com pronom relatiu, gerundi de posterioritat, adverbi, etcètera. (18 termes)
  • Annex: inclou expressions que són incorrectes i que no necessiten una justificació especial (*a mida que, *front a...), ja que només demanen conéixer i usar les formes correctes (a mesura que, enfront de...).
La Gramàtica zero està pensada per a respondre a les necessitats d'usuaris amb interessos diversos, per la qual cosa inclou diferents maneres d'accedir a la informació. La taula de continguts (pàgines 19 a 27) presenta els fenòmens gramaticals com una sèrie de preguntes per a despertar la curiositat per saber-ne la resposta. Just després de cada grup de preguntes hi ha la formulació teòrica del fenomen —que és també el títol de la fitxa—, per tal de caracteritzar-lo inequívocament. L'organització en els quatre blocs de fitxes que hem esmentat més amunt està pensada per a l'estudiant que vol anar consolidant els seus coneixements segons els diversos graus d'importància i de dificultat. Finalment, l'obra inclou un índex analític (pàgines 260 a 274) perquè aquell que vol trobar la solució a un problema concret puga trobar ràpidament les referències que s'hi han fet al llarg de l'obra.

Quant a les fitxes que expliquen els fenòmens lingüístics, cal dir que segueixen una estructura recurrent, encara que varien en funció del fet que s'està explicant. En primer lloc, hi ha un quadre sinòptic en què es resumeix d'una manera molt visual els usos correctes i els incorrectes del cas que s'està explicant, amb una quantitat significativa d'exemples. A continuació, hi ha el cos de la fitxa que avança gradualment dels aspectes teòrics més generals i més importants als més específics i menys freqüents, amb els títols corresponents, que ajuden a seguir el fil i ubicar millor la informació. En els casos que ho demanen, en funció de la complexitat del fenomen, al començament del cos de la fitxa hi ha un resum dels aspectes principals. Finalment, hi ha fitxes que inclouen un extensió sota el títol «Especialitzat» que va adreçada a aquells usuaris que vullguen, o necessiten, aprofundir un poc més en la qüestió.


Exemple de pàgina
Gramàtica zero és, per tant, una iniciativa original que pretén fer més fàcil l'aprenentatge dels fenòmens lingüístics relacionats amb la sintaxi. No busca l'aprenentatge del elements que justifiquen la normativa, sinó donar als usuaris les eines que els permeten usar correctament la llengua escrita per mitjà d'exemples representatius dels fenòmens que permeten identificar-los fàcilment i adoptar la solució adequada. Este enfocament pot resultar molt pràctic, tant per a aquells que prepareu els exàmens de la JQCV —per a tindre una visió diferent dels continguts que vos provoquen més dificultats— com per a aquells que escriviu habitualment en valencià —o voleu començar a fer-ho— i que soleu plantejar-vos dubtes que no sempre sabeu resoldre

Vos sembla un projecte interessant? Què penseu de la facilitat/dificultat de les explicacions dels fenòmens que s'hi inclouen?

divendres, 21 d’octubre del 2011

Recull de notícies de la setmana: Escriptors valencians TV, AVL, queixes per l'ús valencià i llenguatge administratiu

Fragment de la pàgina d'inici
Esta setmana, el blog Saps què vull dir-te? ens informava que l'Associació d'Editors del País Valencià ha posat en marxa el projecte Escriptors valencians TV. Es tracta d'un lloc web on podem trobar multitud de vídeos relacionats amb la literatura i el món editorial valencià, estruc-turats en tres apartats principals. La secció Llibres ens mostra comentaris i reflexions sobre obres en la veu dels que més en saben: els mateixos autors. En l'apartat següent, els autors ja no parlen d'una obra concreta, sinó que es presenten a ells mateixos i les característiques més destacades de la seua literatura. Finalment, a Editorials podem trobar entrevistes a editors i vídeos promocionals de les empreses d'edició. Vos animem a fer-hi una visita i conéixer un poc millor l'activitat dels autors i editors que es guanyen la vida fomentant la nostra llengua. Possiblement, hi trobareu més d'un motiu per a comprar un llibre en valencià.


Pérez Saldanya
L'AVL publicava en la seua web que Ascensió Figueres ha dimitit del càrrec de presidenta, que exercia des de la creació de la institució ara fa deu anys, per a presentar-se a les eleccions generals per la circumscripció de Castelló. El vicepresident, Manuel Pérez Saldanya, ocuparà la Presidència en funcions fins que tinga lloc el ple extraordinari en què s'elegirà tant el nou president com la Junta de Govern de la institució i que està previst per al 18 de novembre. Alguns mitjans, com el El Punt - Avui, manifestaven que una possible candidatura de consens podria estar encapçalda per Ramon Ferrer. A banda d'això, l'AVL també ha decidit per unanimitat que Vicent Andrés Estellés i Joan Roís de Corella seran els Escriptors de l'Any del 2012 i 2013, respectivament.

Esta setmana hem llegit al blog de la Coordinadora de Dinamització Lingüística (CDLPV) que el Síndic de Greuges va tramitar un total de 2.045 queixes en relació amb l'ús del valencià durant l'any 2010. Esta xifra sorprén encara més quan considerem que, en els tres anys anteriors, les queixes rondaven la centena. El síndic atribueix este augment tan considerable (que, si no ens enganyem, ronda el 2.000%) a la presentació de nombroses queixes col·lectives i argumenta que este fet no implica que estiguem davant d'un conflicte lingüístic, ja que moltes queixes feien referència a l'incompliment dels drets dels valencianoparlants en pàgines web públiques. Si voleu llegir una valoració més extensa sobre la qüestió, vos remetem a l'enllaç de la CDLPV.  

Portada del manual
de les universitats 
I acabem el nostre repàs amb una notícia referent al castellà però que també pot tindre algunes repercussions en el valencià. Fundéu ha difós una sèrie de documents elaborats per una comissió creada pel Ministeri de Justícia amb l'objectiu d'establir una sèrie de recomanacions lingüístiques per a fer accessible el llenguatge jurídic i, per extensió, administratiu. Moltes d'estes recomanacions ja fa temps que apareixen en els manuals de llenguatge administratiu valencians (podem citar, a tall d'exemple, el Manual de documents i llenguatge administratiu de les universitats valencianes i el Manual de documentació administrativa de l'AVL). Encara que arriba amb uns quants anys de retard, cal aplaudir la iniciativa del Ministeri i esperem que tinga el ressò que mereix entre els professionals: primer, perquè és un dret dels ciutadans que els documents que regulen la seua activitat, les seues obligacions i els seus drets no es compliquen amb recargolaments lingüístics innecessaris; i, segon, perquè ens estalviaran molt de temps als que dediquem part de la nostra activitat professional a traduir i corregir estos textos. Al cap i a la fi, estes recomanacions no tenen res d'extraordinari: només demanen aplicar el sentit comú.

dijous, 20 d’octubre del 2011

Curs en línia: «L’accentuació diacrítica»

Seguim amb les lliçons del nostre «Curs en línia». En la lliçó 3 abordem l'accentuació diacrítica, que explica per què algunes paraules porten accent encara que no n'haurien de dur segons les normes generals d'accentuació. La presentació conté un enllaç a un document en PDF que inclou llistes amb totes les paraules que porten este tipus d'accent.

Aprofitem l'ocasió per a recordar-vos que teniu disponibles les dos primeres lliçons en este blog: «La síl·laba en valencià» i «L'accentuació gràfica». També volem animar-vos a traure profit de les possibilitats que ofereix el format de blog i que ens plantegeu qualsevol dubte que vos puga sorgir sobre els continguts que tractem en les lliçons (o sobre qualsevol altra qüestió relacionada amb el valencià, encara que no apareguen en les lliçons). Igualment, agrairem qualsevol proposta que ens feu per a millorar els nostres continguts.



Lliçó 3: L'accentuació diacrítica


dimarts, 18 d’octubre del 2011

Sobren 5.800 lengües?

Així titula Magí Camps un article a La Vanguardia, que ens arriba a través d’InfoMigjorn, en què comenta el llibre del catedràtic i lingüista valencià Jesús Tusón, professor jubilat de la Universitat de Barcelona, Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to) (Ara Llibres).

Segons el professor Jesús Tuson hi ha una forta tendència a voler anorrear les llengües minoritàries, amb l’argument que les majoritàries són llengües de cultura i parlades per centenars de milions de persones i per això es pregunta si cada estat vol una sola llengua, ja que en eixe cas sobren 5.800 llengües de les 6.000 que es calcula que hi ha en el planeta.

Açò ens mou a reflexionar: una llengua significa una forma de veure en primer lloc l’entorn de la comunitat que la parla, i una manera de veure i viure el món i de configurar-se com a persones des de la llengua pròpia. Ja deia Sanchis Guarner –nascut fa tot just 100 anys– que el qui renega de sa llengua és com el qui renega de sa mare, i és que les llengües són un patrimoni cultural per a tots.

La Constitució espanyola diu que són un patrimoni cultural que cal protegir i defensar. Destruir la cultura, com destruir el medi ambient és, en definitiva, destruir una part important de la humanitat.

És evident que no es poden establir categories en les llengües i menys pel nombre de persones que les usen, tan important és una llengua indígena americana o africana, com una llengua europea. No és més important el xinés o el japonés que ho puga ser el suec.

I pel que fa a eliminar llengües, quan una llengua desapareix es perd per a sempre un patrimoni que pertany a tota la humanitat. És com si destruïm estàtues, pintures, arbres, espècies animals. Destruiríem quadres d’un pintor per haver pintat pocs quadres? Anorrearem una espècie animal per tindre pocs individus? Destruirem una llengua per tindre  una xifra de parlants inferior a altres? De veritat podem pensar que sobren 5.800 llengües?

Albert Pérez i Marco

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Optimot, la millor alternativa a diccionarisvalencia.es

Fa uns mesos, ens féiem ressò del fet que diccionarisvalencia.es ja no es pot consultar en línia. Tot i esta pèrdua significativa, sobretot per als usuaris valencians, la xarxa proporciona altres recursos, alguns dels quals ofereixen un servei encara més complet que el diccionari desaparegut. Hui ens proposem presentar l'Optimot a aquells que no el conegueu encara. No en farem una descripció detallada, ja que això ens obligaria a estendre'ns més del compte, sinó que ens limitarem a explicar-ne les característiques principals.


1. Gran varietat de recursos 
Optimot és un metacercador que permet fer cerques en nou recursos diferents de manera simultània, entre els quals esmentarem ara els quatre més bàsics: el Diccionari de la llengua catalana (en avant DIEC2), el Diccionari castellà-català i català-castellà d'Enciclopèdia Catalana i els verbs conjugats. Com es pot comprovar, només estos recursos ja ofereixen les mateixes prestacions que el desaparegut diccionari valencià. 


2. Dos possibilitats de buscar informació
Optimot permet fer dos tipus de cerques: la bàsica, que dóna accés a tots els resultats possibles de la base de dades, i l'avançada, que permet seleccionar els recursos que ens interessen i restringir les característiques del terme de cerca. 

Detall del camp de cerca bàsica que permet triar: cerca bàsica, frase 
exacta, criteris lingüístics, castellà-català i verbs conjugats
3. Presentació clara dels resultats
Una vegada que hem introduït el terme en el cercador, Optimot presenta els resultats en dos grans apartats que ens permeten restringir la informació inicial, normalment molt abundant. La columna de l'esquerra presenta totes les entrades amb les primeres frases de la definició o descripció perquè puguem valorar quina és la que més ens pot interessar. Si volem veure el contingut complet d'una de les entrades, només cal que punxem damunt de l'enllaç i apareixerà en la columna de la dreta. Per la seua banda, la columna de la dreta fa una funció doble. D'entrada ens mostra els recursos (DIEC2, diccionari bilingüe, verbs conjugats, etcètera) que ofereixen resultats a la nostra cerca; si només ens interessen, per exemple, els resultats del DIEC2, només cal que punxem damunt de l'enllaç corresponent. L'altra funció, com ja hem comentat, és mostrar l'entrada completa que hem seleccionat a la columna de l'esquerra. Segurament, tot resultarà més clar si feu una prova pràctica i mireu, per exemple, els resultats de la paraula porta.


Mostra de la presentació dels resultats en dos columnes
4. Cerca per lemes i pel corpus textual
Els lemes són les paraules que ens donen accés a les definicions dels diccionaris, de la mateixa manera que es fa en els diccionaris en paper. El corpus textual d'un diccionari és el conjunt de paraules que el conformen, és a dir, els lemes però també les paraules que s'utilitzen en les definicions, els exemples, la fraseologia, etcètera. Quan busquem una paraula en Optimot, els primers resultats solen ser la coincidència de la nostra cerca amb els lemes, però també mostra les aparicions de la paraula en el corpus textual. Això és molt interessant per buscar fraseologia, exemples d'ús de les paraules o, fins i tot, buscar una paraula a partir de la definició («qualitat de verd» ens remetrà a verdor). Per exemple, si volem saber el significat d'ull de poll tenim dos possibilitats: una, anar a l'entrada d'ull i buscar on es troba el nostre objectiu dins de l'extensa entrada, o bé podem buscar directament ull de poll (podem posar-ho entre cometes per a fer una cerca exacta o seleccionar l'opció corresponent en el camp de cerca) i ens mostrarà directament el fragment de l'entrada en què apareix.

5. Lèxic valencià
La principal diferència entre Optimot i el diccionari valencià és la presentació dels anomenats geosinònims (paraules sinònimes que s'expressen de maneres diferents en alguns dels dialectes d'una llengua, com ara espill i mirall). Així, el diccionari valencià donava prioritat a les formes valencianes, mentre que Optimot la dóna a les formes del català central per davant de les dels altres dialectes. Esta prioritat es mostra en els diccionaris a través de la remissió: quan una paraula no està definida i ens remet a una altra, hem d'entendre-la com a secundària; i la paraula a la qual ens remet, que inclou la definició completa, és la principal. Per exemple, en el diccionari valencià, mirall ens remetia a espill (que, per tant, era la forma principal en valencià) mentre que en l'Optimot és just al contrari. Si voleu saber quina és la forma principal en valencià podeu recórrer al Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (encara que no és gens sistemàtic en esta qüestió) o bé al diccionari que s'inclou dins del programa Salt de la Generalitat (que és el mateix que el que ha desaparegut d'Internet). 


Si encara no teniu clar algun dels aspectes que hem explicat en esta entrada, hem trobat este vídeo que il·lustra d'una manera molt clara com funciona este metacercador. Esperem que vos resulte útil.



Coneixíeu l'Optimot? Creieu que és un recurs útil per a aquells que usem el valencià? Optimot encara inclou altres recursos que no hem comentat en esta entrada; vos aninem a fer una ullada i comprovar totes les utilitats que té per als usuaris de la llengua.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Curs en línia: «L’accentuació gràfica»

A continuació, vos oferim la segona lliçó del nostre curs en línia, que esta vegada se centra en les regles generals d'accentuació gràfica en valencià. Vos recordem que el curs està enfocat a aprenents de nivell mitjà (és a dir, un C1 dins del sistema de classificació europeu) encara que hem procurat fer explicacions planeres perquè tothom en puga seguir el fil. Si teniu cap dubte o cap comentari, vos animem a fer-nos-els arribar per mitjà dels comentaris de l'entrada: amb la vostra ajuda podrem adaptar-nos millor als vostres interessos i a les vostres necessitats.

Només ens queda recordar-vos que podeu seguir el conjunt de les lliçons que anem publicant a l'etiqueta «Curs en línia». Si no ho heu fet ja, vos recomanem que feu una ullada a la primera lliçó, «La síl·laba en valencià», ja que vos ajudarà a seguir millor algunes qüestions de l'accentuació.






Lliçó 1: La síl·laba en valencià



divendres, 7 d’octubre del 2011

Recull de notícies de la setmana: documentals, presentacions, Sanchis Guarner i més

Continuen els homenatges a la figura de Sanchis Guarner en el centenari del seu naixement. A més de l'entrada que li vam dedicar en este blog fa unes setmanes, l'Ajuntament de Paterna ha decidit atorgar-li, a títol pòstum, la Distinció al Mèrit Lingüístic que es concedeix amb motiu de la celebració del 9 d'Octubre. Normalment, la distinció es lliura a persones que han destacat en la defensa, la promoció i l'ús del valencià i que estan vinculades a Paterna. Tot i això, enguany l'ajuntament ha volgut fer una excepció amb la figura del gran filòleg valencià, atés que les seues aportacions van posar els fonaments imprescindibles perquè la lingüística valenciana evolucionara dins dels criteris científics en què es mou en l'actualitat. El Ple extraordinari del 9 d'Octubre tindrà lloc dissabte a les 20 h.

També per la proximitat de la diada dels valencians, Televisió de Catalunya presenta el documental Una llengua que camina. L'obra pretén fer una radiografia de l'estat de salut del valencià a través de les reflexions i el seguiment de la vida quotidiana de cinc persones d'àmbits diferents que viuen distribuïts per tota la geografia valenciana. Este documental és una producció del portal de notícies Vilaweb, en col·laboració amb Escola Valenciana, Edicions Bromera, Edicions 96 i l'Institut Català de les Indústries Culturals. Si hi esteu interessats, el podreu veure en diverses emissions al llarg del cap de setmana: divendres 7 d'octubre a les 23.45 h per TV3 Inter-nacional, la matinada de divendres a dissabte a les 00.06 h per Canal 33 i a les 5.30 h per TV3 Internacional, i, finalment, el dilluns 10 a les 11.55 h per Canal 33. I si la vostra plataforma de televisió digital no vos permet veure estos canals, no patiu: el podreu trobar ben prompte en la secció de vídeos del programa El documental

El dijous 6 d'octubre, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va presentar el Llibre d'estil per als mitjans audiovisuals en valencià, que és el resultat de les demandes que el sector féu a l'AVL durant les jornades que la institució va organitzar els anys 2007 i 2008. L'obra s'estructura en quatre grans apartats (marc lingüístic, elocució i pronunciació, morfosintaxi i lèxic) més una sèrie de documents annexos. Amb esta publicació, la institució pretén orientar els professionals del sector en l'ús d'uns criteris lingüístics més homogenis. De moment, el Llibre d'estil no es pot consultar en línia, però esperem que siga possible en poc de temps, de la mateixa manera que es va fer amb el Manual de documentació admnistrativa, primer títol la col·lecció «Manuals» de la institució normativa.

Ferran Isabel, a través de la llista de distribució Infozèfir, ens informa que el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València –en col·laboració amb la resta d'universitats valencianes– acaba de publicar la Gramàtica zero: el millor ús amb la mínima gramàtica. Com es pot deduir pel títol, es tracta d'un manual que vol ensenyar la llengua de la manera més planera possible, reduint al màxim la terminologia i les explicacions excessivament tècniques perquè resulte més accessible al públic no especialitzat. En este sentit, han donat molta importància als exemples i a la presentació visual dels problemes lingüístics. La Gramàtica zero s'adreça sobretot al personal universitari i als estudiants, i ha tingut un èxit tan notable que ja se n'ha fet una segona impressió, atés que la primera es va exhaurir en pocs dies.


I acabem el nostre repàs a l'actualitat amb una notícia que va sorgir la setmana passada i que ha generat molta polèmica. El Grupo Planeta, en nom propi i de la Real Academia Española (RAE), va enviar un correu a Ricardo Soca –autor del portal web elcastellano.org– en què l'acusava d'estar violant lleis espanyoles per enllaçar continguts de l'avançament de la 23a edició del diccionari de la RAE i li exigia que els retirara. El mateix Ricardo Soca donava la notícia i l'allau de reaccions i comentaris no tardà gens a arribar. Si hi esteu interessats, vos recomanem que visiteu esta extensa entrada del blog Addenda & Corrigenda on trobareu una gran quantitat d'enllaços relacionats amb la notícia organitzats temàticament. A Paterna en valencià lamentem profundament esta situació alhora que ens felicitem per l'actitud constructiva i oberta que mantenen –esperem que per sempre– les nostres institucions normatives: no seria concebible que en el context de globalització que amenaça les llengües minoritzades es donara prioritat als interessos econòmics de determinats grups per damunt de les necessitats dels usuaris, com està passant amb la RAE i el castellà.



Heu trobat a faltar alguna notícia? Vos animem a completar els nostre recull a través de comentaris a l'entrada, i si hi poseu els enllaços a les fonts, millor.